El ferrer de Collbató

La llegenda d'en Mansuet

Com ja sabeu les Muntanyes de Montserrat amaguen un món subterrani quasi desconegut.


Un exemple en són els avencs i les coves com ara, les Coves del Salnitre. Doncs bé, avui us explicarem la llegenda d’un bandoler del poble, que amb les seves accions va salvar els collbatonins i collbatonines.

Segons diu la llegenda durant la invasió dels francesos (1808 -1812), va córrer la veu per Collbató que venia un gran exèrcit que anava a passar el poble a mata-degolla.

Immediatament es reuniren tots els habitants per veure què calia fer. Tothom donava els seus consells i prestava el seu ajut. Entre ells va presentar-se el Ferrer del poble anomenat Mansuet. Es va comprometre a salvar el poble si es disposaven a seguir les seves indicacions. Com que el tenien per home de seny i raó, cregueren que era capaç de salvar-los i es van posar a les seves ordres.

En Mansuet i tots els infants, les dones i els vells, portant cadascú un paquet amb les millors robes i joies; se’n van anar cap a les coes on visqueren una pila de temps esperant que passés el perill. Dins de la cova, a uns quaranta pams d’alçada, hi ha una gran cambra on cabien de sobres tots els refugiats. Hi podien pujar amb una escala de corda i, un cop tothom a dalt, la podien treure. Des de l’obertura d’entrada un sol home amb una escopeta podia defensar tota la cova i tota la gent. El Mansuet, que era un bon ferrer, s’avituallà de material propi per a fer armes, puix n’era molt destre. Mentre guardava i feia companyia a tota la gent que no es podia valer dalt d’aquella cambra, no parava de fer-ne per poder-se defensar si es presentava el cas. De passada ajudava els homes forts i joves que s’havien quedat al poble disposats a fer-la pagar cara als francesos si hi entraven.

Quan ja feia molt de temps que tota aquella gentada vivia a la cova, hi va penetrar un escamot de francesos. Així que els veieren, el Mansuet va fer pujar tothom dalt de la cambra, i ell es va posar al peu de l’obertura amb l’escopeta a punt de disparar. Els soldats, amb atxes de vent, van recórrer la cova i tot era cercar per ací i per allà, car comprenien que hi vivia gent, però no hi trobaven ningú.

Quan ja se n’anaven, una dona imprudent va fer un xisclet i aleshores van cercar millor i veieren allí dalt un home sol que els apuntava amb una arma. Era el Mansuet, que els va amenaçar en deixar-los soterrats sota les roques, i per espantar-los va fer caure diverses olles i cassoles d’aram, que al repicar amb les roques de la cova van propagar un fort soroll. Els soldats pensaren que s’esfondraven les muntanyes.

Espaordits, van abandonar les torxes i sortiren corrent i caient, de tal manera que no en va quedar cap de viu. D’aquesta manera en Mansuet, tot sol, va salvar la vida de gairebé tot Collbató.

17 vistas